Com es va independitzar Noruega?

Es coneix amb el nom de Dissolució de la unió entre Noruega i Suècia al procés polític que, durant l'any 1905, va portar a la separació definitiva entre els Estats de Noruega i Suècia i, en conseqüència, a la transformació de Noruega en un Estat absolutament sobirà. Aquest procés es va definir quan el Parlament Noruec dissoldre la unió existent entre ambdós estats, després d'alguns mesos de tensió i l'existència d'un fundat temor a una possible confrontació bèl·lica entre les dues nacions escandinaves veïnes. Previ a aquesta dissolució parlamentària es van produir negociacions entre els dos governs, que van portar al fet que Suècia -el Estat que encapçalava les facultats sobiranes d'ambdues nacions fins al moment, quedant Noruega a conseqüència vista fins a cert punt com un estat en depen- reconegués a Noruega com una monarquia constitucional independent, la qual cosa va ocórrer el 26 d'octubre d'aquest any. Per mitjà d'aquesta declaració i en aquesta data el rei suec Óscar II va renunciar a la seva reclamació al tron ​​noruec en virtut de la unió personal dels regnes units, que havia operat fins aquell moment des de 1814. Aquest esdeveniment va ser ràpidament seguit per l'ascensió al tron noruec, el 18 de novembre de 1905, del príncep Carl de Dinamarca, qui pren el nom d'Haakon VII.

QUO VADIS C.U.P

Sóc un independentista, nou dels últims a arribar, bàsicament mes per raons de dignitat i econòmiques, que purament identitàries, (anem com gairebé tots), no vaig poder votar, l'Estat Espanyol i les seves fal·làcies van fer que arribessin les paperetes el dissabte quan ja havia expirat el termini per votar per Correu, hagués votat a les CUP (les de Fernandez i Arrufat), que sembla que són una mica diferents de la de Gabriel, Antonio Baños no crec que el pobre pinti molt.
Però a Antonio m'ho vaig creure, ells serien el moll que faria que el procés sempre estubiese en tensió, que no es dilatés amb burocràcia barata.
Però mai vaig pensar que estiguessin tan marcats per l'odi i el ressentiment, Gabriel, Anna dolça veu la d'ella, l'altre dia ens escup a la cara als seus votants i als altres, als comunistes i als neoliberals, dient que calia protestar quan les retallades i no ara i menys a ella bella criatura.
A més sempre surt algùn idiota, que no té ni la mes minima puta idea d'estratègia i tàctica, veient a Gabriel molts anys després entenc perquè es va perdre la guerra.

Primer la utopia i després ja ens ocupem del feixisme.
Com ara mentre vestim de boniques paraules, el que, com, quan, perquè el qui és el parany per Junts pel Si, mai votaran a Mas, i dilaten el tema per desesperar a tots.
Un altre de CDC pot ser que si, i una merda, Mas vulguin o no vulguin els hagin votat sempre o mai (com jo), és l'actiu millor que té el procés.
És molt simple aneu a descarrilarlo perquè no ho lidereu i això us porta a l'odi i l'odi a la traïció, és una llàstima Aznar tenia raó.
Aneu a fustrar a tota una generació, per egos personals, ineptitud, i falta d'intel·ligència ....... Anna Gabriel, ves a la merda !!!!

Meritxell Batet: "El ple independentista no es pot celebrar de cap manera"

Aquesta senyora, una fidel vassall de l'Estat Espanyol, aprèn ràpid.
Parla de Ple independendista, quan és un Ple de Parlament de Catalunya on es debatrà (o no), els espanyols amb aquesta barreja de prepotència i ignorància pot ser que no assisteixin, per així obligar a aturar tots els diputats presents i evidentment tensar la corda en un punt ja irreconciliable.
Aquesta senyora, Leguina dient que la diferència entre Euskadi i Catalunya és que aqui "només" no es mata. Potser fins el Sr, Sanchez tingui pensat formar un GAL a la catalana.
En fi el PSOE s'alinea amb el principi feixista de prohibit pensar, d'esperar als que tenen de referent un Conseller de Gas Natural

ANNA GABRIEL

La companya Ana Gabriel és qui sembla ara ser la línia més dura, que mes vol tensar (suposo perquè vol obtenir el major rèdit, es la seva situció electoral), res a oposar, legítim i fins a cert punt desitjable, fins a cert punt.
Suposo que té clar hastas on tensar la corda, no es vagi a trencar, JXSI mai haguessin fet una proposta de resolució com la que es va consignar al Parlament. El llenguatge CUP és evident, i no ho critico.
A partir d'aqui, només reflexiono, la CUP té legitimitat per fer el que vulgui.
* Serà una legislatura curta
* Crearem una República on se suposa que pot governar qualsevol ideollogia democràtica
* Aprovada la constitució noves eleccions.
* El candidat d'1,6 milions de catalans diu que no es presenta mai mes.
* Tan decisiu el el qui?

EL MOLL DEL OS

Madrid , avui, 

Madrid, està ofès, Madrid desborda bilis entre els seus personatges mediàtics alguns tan grotescos que es fa dir "Chani", un ésser que pensa que PSC i Podem són secessionistes, i que en el seu dia el PSUC s'agenollo davant del nacionalisme de Convergència
Jo em pregunto i que esperaven? Dues entiaddes polítiques tenen en el seu programa caminar cap a la soberina plena, guanyen per majoria absoluta, i ara es extrañañan d'un paper que només és una declaració d'intencions ......... Però cal tenir una cosa clara des de 1.800 Espanya ha perdut 22 territoris en els cinc continents i mai ha negociat res, MAI, i sembla que aquesta vegada anem en aquesta línia.
Però ara Espanya forma part de la Unió Europea, ens podrien crear un GAL versiòn catalana (però es notaria molt), i no volen negociar fins quan ?.

Opinió persona que coincideix amb Salvador Cot de l'mon.cat, fins que la tensió arribi a tal punt que afecti la prima de risc, i l'estabilitat de l'euro, l'any que ve encara que només sigui per reflex Dragui ha de pujar els tipus d' interès del deute espanyol no negociada amb Catalunya pot arribar al 200% del seu PIB, parlant clar has el doble del que tens, i això en una economia globalitzada és molt perillós, per tant Europa (per la seva pròpia conveniència), agafarà de les orelles al qual sigui President Espanyol i l'obligarà a negociar.
No és una hipòtesi segura, però des del punt de vista dels mercats és molt problable Moddys va donar a Espanya + BBB al seu deute però en un paràgraf diu que una insetabilidad entre Espanya i Catalunya rebaixaria la qualificació.

Senyors i Senyores, especialment a la companya Anna Gabriel, paradoxalment no veieu que la clau està en els mercats financers, quan siguem República si voleu alcem la força contra les polítiques neoliberals, jo el primer, però ara cal ser intel·ligent i pragmàtic, que no ho dubto companya Anna, però no ho sembla

Saben que és l'article 155?

Si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas de no ser atès , amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general.

Per a l'execució de les mesures previstes en l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes.

On parla de suspensió de l'autonomia?
Quins serien els funcionaris substituents?
Parla de majoria al Senat les Corts de Castella han estat dissoltes, només queda la diputacion permanent.
Conclusió .......... Y la Europea?
A pastar fang, icompetents

El Tracte que rep Catalunya de l'Estat és Espanyol, és el d'una colònia?

Evidentment, els temps actuals i la comunitat internacional fan de topall perquè els catalans puguem caminar sense cadenes físiques.
Però no és tot, volem volar de la gàbia, no canviarla, volem exercir una acte sobirà que iniciï "Els millors anys de la nostra vida", no només pel que farem, que si, pewro tambè pel llegat que aquesta generaciòn deixarà als catalans que estan per arribar, perquè han de néixer, o perquè ens arribaran d'altres territoris i com sempre Catalunya es convertira en terra d'acollida.
Però tot això no és gratuït, quan una comunitat, regió, país o nació, té un nivell de producció superior a la resta és lògic que hi hagi unes partides de solidaritat respecte als territoris no tan afortunats, però és també lògic que un cop realitzat el repartiment la comunitat menys afavorida no quedi per sobre de la mes afavorida. Això en Economia té un nom principi d'ordinalitat, i s'aplica als Estats democràtics de manera extensa i acceptada per les parts. Hi ha dues excepcions.
La primera els països que tenien colònies alla del món. La metroploli sempre sortia beneficiada i no era discutible.
El segon cas, doncs, el Regne d'Espanya

PABLO, GRACIAS, PERO NO.........

Llegia aquest cap de setmana, la proposta del líder de Podemos, de blindar, entre altres coses, el dret a decidir dels territotorios que actualment pertanyen a l'Estat Espanyol.
Una primera reflexiò als catalans, el dret a decidir, se'ns dóna o el tenim ?.
Segon les esperances de la teva formació política, radiquen en tenir els paralamentarios necessaris per a aquest canvi constitucional? o crear els consensos necessaris per aconseguir-lo?.
Tenim quantitats de promeses incomplertes per tots, no ens coneixes, ni saps com pensem, el teu al·legat identitari i el desconeixement sobre el corredor mediterrrani, són només dues proves.
No vols que marxem (ho entenc) treballar amb un PIB disminuït, una recaptació molt retallada, no seria fàcil.
Per això crec que la teva proposta només és això, fer una proposta per aconseguir un grapat més de vots i utilitzar als catalans, posar-nos un ham. No és res de nou, ho han fet tots Felipe, Zapatero, no et preocupis.
En conclusió.

GRÀCIES PABLO, PERÒ NO