Evidentment, els temps actuals i la comunitat internacional fan de topall perquè els catalans puguem caminar sense cadenes físiques.
Però no és tot, volem volar de la gàbia, no canviarla, volem exercir una acte sobirà que iniciï "Els millors anys de la nostra vida", no només pel que farem, que si, pewro tambè pel llegat que aquesta generaciòn deixarà als catalans que estan per arribar, perquè han de néixer, o perquè ens arribaran d'altres territoris i com sempre Catalunya es convertira en terra d'acollida.
Però tot això no és gratuït, quan una comunitat, regió, país o nació, té un nivell de producció superior a la resta és lògic que hi hagi unes partides de solidaritat respecte als territoris no tan afortunats, però és també lògic que un cop realitzat el repartiment la comunitat menys afavorida no quedi per sobre de la mes afavorida. Això en Economia té un nom principi d'ordinalitat, i s'aplica als Estats democràtics de manera extensa i acceptada per les parts. Hi ha dues excepcions.
La primera els països que tenien colònies alla del món. La metroploli sempre sortia beneficiada i no era discutible.
El segon cas, doncs, el Regne d'Espanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada